Subministrament d'aigua

Actualment, MINA, Aigües de Terrassa compta amb més de cent mil clients/es que formen pràcticament la totalitat de la ciutadania de Terrassa i part de la seva comarca natural, i subministra en alta els municipis d'Abrera i de Matadepera, i en baixa els de Terrassa, Ullastrell, Viladecavalls, Rellinars i, de forma parcial, Vacarisses.

El cabal que subministrem procedeix, aproximadament en un 90%, del riu Llobregat. De la resta, una part és recollida per la xarxa de mines que travessen Terrassa de nord a sud, i l'altra prové dels pous en el mateix terme municipal o de compra en alta a altres empreses gestores.
 

Vista exterior de l’Estació de Tractament d’Aigües Potables, abans i després de cobrir els decantadors el 2013


El cabal procedent del riu Llobregat (superficial o subalvi) és captat a Abrera, on disposem d'una Estació de Tractament d'Aigües Potables (ETAP), de diferents pous de captació, d'una estació de tractament d'aigua subvalvia (o aigua de pou) i d'una central elevadora.

 

El procés de producció d’aigua destinada al consum humà a l’ETAP es pot dividir en els següents subprocessos: Captació de cabals, oxidació, addició de reactius per a facilitar la floculació, adsorció amb carbó actiu en pols, decantació, filtració mitjançant carbó actiu i post cloració seguida d’elevació de l’aigua produïda cap a la Central Elevadora, també s’inclou el tractament d’efluents del procés. Tots aquests subprocessos estan descrits i sotmesos a estrictes controls, per tal d’assegurar el bon funcionament del procés global.

 

Captació de cabals.

 

Per a poder captar aigua per a ésser tractada a l’ETAP, s’ha d’assegurar que acompleix els requisits mínims establerts en el R.D. 1541/1994. En definitiva, cal saber si l’aigua crua disponible és potabilitzable o no a les nostres instal·lacions i amb els processos implantats en elles.

 

Addició d’oxidant.

 

En el nostre cas es tracten els cabals d’entrada amb permanganat potàssic, la finalitat és l’eliminació de matèria orgànica per oxidació.

 

Addició de reactius per a la floculació.

 

Posteriorment a la oxidació s’addiciona a l’aigua el coagulant i el floculant necessari per a què, als decantadors, es produeixi la sedimentació de la Matèria en Suspensió present a l’aigua, a la velocitat desitjada.

 

Addició de carbó actiu en pols.

 

Dins els decantadors s’addiciona carbó actiu en pols per eliminar matèria orgànica mitjançant adsorció.

 

Decantació.

 

La separació de la Matèria en Suspensió present a l’aigua es realitza als decantadors. Les partícules més pesades, agrupades en flocs, cauen al fons, mentre que l’aigua neta sobrenedant és evacuada pels sobreeixidors presents a la part superior.

 

Filtració.

 

A continuació l’aigua és conduïda cap als filtres de carbó actiu, on arriba per gravetat, i  es reparteix de manera uniforme entre tots els que estiguin operatius en cada moment. La filtració es produeix per gravetat. El carbó actiu actua sobre l’aigua amb dos mecanismes alhora: el mecànic, impedint el pas de partícules encara en suspensió i el fisicoquímic per adsorció de compostos químics, moltes vegades orgànics, dissolts a l’aigua sobre la superfície dels grans de carbó actiu. Un cop filtrada l’aigua va a parar a un dipòsit d’emmagatzematge.

 

Desinfecció.

 

L’aigua filtrada necessita ser clorada per tal d’assegurar la presència d’agent desinfectant residual lliure, d’acord amb la legislació vigent.

Es realitza en el dipòsit d’emmagatzematge de l’ETAP amb l’objectiu d’inhibir creixements biològics en el dipòsit i també abans de ser enviada a la Central Elevadora.

 

Tractaments d’efluents.

 

Els efluents produïts, fangs, en els diferents processos de potabilització són tractats en l’estació de tractament de fangs, on són deshidratats abans de portar-los a abocador i/o reciclatge.

 

Els processos de potabilització generen un rebuig en forma de llots o fangs que, d'acord amb els compromisos explicitats a la nostra política mediambiental, es depuren en una Estació de Depuració d'Aigües Residuals pròpia (EDAR), abans de retornar l'aigua al riu i els fangs assecats, es valoritzen com a matèria primera per a la producció de ciment i com a subproducte per a la restauració d’activitats extractives. Així, l’any 2012 se substitueix la disposició en abocador com a via de gestió per la valorització com a subproducte. Es manté la gestió com a matèria primera per a cimenteres que, tot i no ser considerada com a subproducte per l’Agència Catalana de Residus, des del punt de vista ambiental és una opció amb menys impacte que la disposició en abocador.

 

L’objectiu és que aquesta via de valorització dels llots de clarificació de l’aigua com a subproducte sigui la majoritària en els propers anys.

 

Evolució de les tones de llots gestionats com a subproducte, matèria primera de cimentera i disposició en abocador els anys 2012 i 2013

 

L'aigua que s'obté dels pous situats a l'areny del riu és filtrada per les sorres i graves de la mateixa llera. A l’estació de tractament d'aigua subàlvia és on tracten aquestes aigües. Es porta a terme una oxidació amb permanganat potàssic per tal d'eliminar la matèria orgànica dissolta, l'aigua es filtra amb sorra i s’afegeix el clor per assegurar la seva potabilitat. Seguidament s’envia a la central elevadora d'Abrera.

 

Estació de Tractament d'Aigües Subàlvies

 

D'altra banda, també podem comprar aigua ja tractada a l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat. La xarxa regional que ha desplegat ens permet adquirir aigua en dos punts, l'un situat a la nostra Central Elevadora d'Abrera i l'altre, a Terrassa.

Tots els cabals que es concentren a la Central Elevadora, són bombats a Terrassa mitjançant un sistema format per 16 bombes de 400 kw de potència i un cabal unitari de 100 l/s cadascuna per salvar un desnivell des d'Abrera a Terrassa de 270 m mitjançant tres canonades de transport. Aquestes canonades surten de la Central Elevadora d'Abrera i arriben, per diferents camins, als dipòsits generals de Terrassa passant unes per Ullastrell, i l'altra, per Viladecavalls.

 

Bombes d’impulsió de la Central Elevadora d’Abrera

Bombes d’impulsió de la Central Elevadora d’Abrera


Aquests dipòsits estan situats a Can Boada i a Can Poal i entre tots permeten emmagatzemar fins a 31.000 m3 d'aigua. En ambdues ubicacions existeixen sengles estacions elevadores per tal de portar aigua a les cotes més elevades de la ciutat o municipis propers, a més d'estar les dues interconnectades a través d'una canonada de 600 mm de diàmetre.

 

Construcció dipòsit Can Boada el 1945

Construcció dipòsit de Can Boada el 1945


Des de Can Boada s'alimenten per bombament, doncs, altres dipòsits situats a les zones més altes del territori, com són el de Can Colomer, Zona Alta-Grípia, polígons Nord i Matadepera, aquesta última subministrada en alta. I des de Can Poal, a Can Palet de Vista Alegre,  Les Carbonelles i Les Martines.

Vista de Terrassa des del dipòsit de Can Colomer

Vista de Terrassa des del dipòsit de Can Colomer


Cal fer referència també a tres pous de captació a Can Parellada, des d'on l'aigua passa al dipòsit i s'injecta a la xarxa local del polígon industrial i de la zona residencial de Can Parellada, tot i que, a través d'ella, queda també connectat al dipòsit de Can Poal. També existeix una altra zona de captació d'aigua de pous a Can Guitard, on disposem d'una planta de tractament i l'estació elevadora per injectar els cabals captats allà, a la xarxa de distribució de la zona sud de Terrassa. Des del punt de compra d'aigua a Aigües Ter-Llobregat, a Terrassa s'alimenta l'estació elevadora d'Els Bellots per complementar les necessitats de cabals que no puguin venir d'Abrera. Aquesta central elevadora, de fet, injecta cabals tant a la xarxa que subministra des de Can Poal com a la que prové de Can Boada.

Encara avui s'aprofiten cabals de les mines de captació que existeixen a Terrassa. Una d'elles, la que porta l'aigua fins a la seu social de la companyia, aporta un 6% del total del consum de Terrassa.

 

CONTROL DE QUALITAT I TRACTAMENT DE L’AIGUA

 

Per tal de garantir la potabilitat de l’aigua de consum, la Direcció Tècnica del Laboratori elabora el PAG: “Protocol d’Autocontrol i Gestió de l’Abastament”, que recull per cada Zona d’Abastament les diferents activitats d’anàlisi a realitzar en els seus diferents punts (ETAP, pous, dipòsits capçalera i regulació, xarxa d’abastament...) fixant el tipus d’anàlisis i el número de determinacions per any en funció del volum i la població abastida a partir de la legislació vigent, Real Decret 140/2003. A més, MINA, Aigües de Terrassa ha desenvolupat diversos manuals d’APPCC (Anàlisi de Perills i Punts Crítics de Control)  per a la captació i tractament d’aigua de consum que estableixen els plans de vigilància i les mesures a adoptar per a prevenir l’aparició d’un perill i evitar les seves conseqüències.

 

Des de la captació de l’aigua fins al lliurament final als nostres clients/es s’ha establert un seguit de controls i anàlisis per garantir-ne la potabilitat segons la legislació vigent. Aquests controls són diversos i molt variats i de diferent complexitat; des de controls de paràmetres en continu, fins a complexes anàlisis on intervé instrumental sofisticat i que requereixen de persones tècniques altament qualificades.

 

Analitzant l’aigua al laboratori de Terrassa i realitzant una mesura “in situ”

 

  1. El control de qualitat de l’aigua i del seu procés de tractament es porta a terme mitjançant:
  2.  
  3. - El Laboratori d’Abrera, a on les anàlisi les realitzen per part dels/les analistes del laboratori, els operaris/es i els equips de procés.
  4. - La presa de mostra i l’anàlisi en el Laboratori de Terrassa.
  5. - Les mesures “in situ”. Realitzades per persones que fan la presa de mostra i personal de torn.
  6. - Les anàlisis en continu, en les diferents estacions de tractament, dipòsits i xarxa de distribució. Les dades s’envien al telecontrol i es poden consultar des del PC.

 

Equips de mesura en continu

 

Garantim la qualitat sanitària de l’aigua les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.

Els dipòsits de reserva alimenten les xarxes de distribució, que permeten fer arribar l'aigua als usuaris/es finals, a través dels més de 650 quilòmetres de canonades que discorren pels carrers de la ciutat de Terrassa.

La dimensió i complexitat de les instal·lacions tècniques que gestionem, conjuntament amb l'alt nivell de garanties de servei i sanitàries que volem oferir als nostres clients/es, fan del tot imprescindible una gestió telecontrolada de les nostres instal·lacions. Disposem d'un complex sistema de telecomunicacions que concentren dades permanentment en un centre de control vigilat les 24 hores del dia per personal especialitzat i adequadament format, per fer front a les possibles incidències que es puguin presentar perquè no es vegi afectat, precisament, el servei a l'usuari/a final.

Els municipis on abastem total o parcialment són:

TERRASSA: Municipi de 215.269 habitants amb una superfície de 74,650 km².

RELLINARS: Municipi de 701 habitants amb una superfície de 18,04 km².

ULLASTRELL: Municipi de 2.030 habitants amb una superfície de 7,32 km².

VACARISSES: Municipi de 6.260 habitants amb una superfície de 40,54 km².

VILADECAVALLS: Municipi de 7.397 habitants amb una superfície de 20 km².

MATADEPERA: Municipi de 8.784 habitants amb una superfície de 24,00 km².