Principis del segle XX

A finals del segle XIX, concretament el 31 d'octubre de 1898, hem d'assenyalar un fet important tant per a Mina com per a la ciutadania de Terrassa: comencen les obres de construcció del pantà de la Xuriguera, amb capacitat per a 1.200.000 m³ d'aigua, que s'acaben el 1902.


Construcció del pantà Xuriguera

Construcció del pantà Xuriguera


Imatge del mur de contenció

Imatge del mur de contenció


El 1919 entren en servei els clarificadors del Pla de l'Ametllera per depurar les aigües del pantà de la Xuriguera i de la mina Matalonga. Per tal de cobrir les despeses d'aquesta i altres obres necessàries per garantir el consum, i davant la impossibilitat de fer-ho exclusivament amb el capital social, Mina procedeix a alienar en operacions successives diverses quantitats d'aigua.

Les obres realitzades durant els 100 primers anys per a la captació d'aigües subterrànies procedents dels estreps de les serres ubicades al nord i nord-oest de la ciutat consten bàsicament de quatre ramals principals, amb una sèrie de trencalls o filloles de menor importància, que totalitzen la dita longitud de 14 km i prop de 400 pous de registre. Les galeries transcorren a una profunditat de més de 30 m i tenen una alçada d'1,20 m i una amplada de 0,65 m. Els quatre ramals anomenats són la mina Baixa Oriental, mina Baixa Occidental, mina Alta i mina Matalonga, les quals tenien el seu punt respectiu d'origen a Can Salas, Can Colomer, als terrenys dels hereus de Josep Torrades i al torrent de la Xuriguera.

Interior d’una Mina

Interior d’una mina


La ciutat deu a la Mina l'activitat, capacitat, direcció i visió de les circumstàncies, a més de l'abnegació i decisió per resoldre el problema del proveïment d'aigua no sols a la població i als serveis municipals, sinó també a la indústria, per mitjà de la construcció de cinc edificis; fàbriques que obtenien la seva força motriu de les aigües sobrants.

La construcció del pantà de la Xuriguera i l'obertura, l'any 1927, en el mateix recinte social, d'un pou artesià de 500 m de profunditat amb resultat negatiu representaren un esforç econòmic de tanta envergadura que gairebé comporta la fallida de la societat, situació que va salvar un esforçat grup de terrassencs, amb la qual cosa es tornà a normalitzar la vida econòmica de l'empresa el 1931. Constituïda a l'Ajuntament una comissió mixta per tal de resoldre la falta d'aigua que patia la ciutat, es van apuntar dues solucions: continuar la perforació del pou artesià i estudiar la portada d'aigües del riu Llobregat.

Com a resultat de les gestions i els esforços per tal de solventar el problema esmentat, l'any 1934 La Gaceta de Madrid (actual BOE) publica la concessió a l'Ajuntament de Terrassa de 4.000 m³/dia d'aigua del riu Llobregat. Set anys més tard, el desembre de 1941, l'Ajuntament va atorgar un contracte d'execució d'obres i explotació del servei per a la construcció de les instal·lacions necessàries per fer efectiva la concessió d'aigües del riu Llobregat, per un període de 75 anys.